L’Hospitalet que els joves ens mereixem

per Xavier Mombiela

L'habitatge, un problema pel jovent de l'Hospitalet

Les dificultats per accedir a un habitatge digne atès els elevats preus, amb l'agreujant de la precarietat laboral i l'atur al qual som sotmesos, l’espai públic que no respon a les nostres necessitats, la manca d’espais habilitats per l’estudi, la necessitat de desenvolupar una xarxa de mobilitat sostenible, extensa i eficaç, les limitades activitats d’oci, lleure i cultura i les discriminacions per raons d’origen, gènere o orientació sexual... són alguns dels problemes que més afecten al jovent de l’Hospitalet.

No és aquest l’Hospitalet que mereixem. Volem una ciutat on els joves, amb una visió crítica i compromesa, siguem els protagonistes del present i del futur. Volem sentir-nos orgulloses i orgullosos de la nostra ciutat.

El jovent tenim molt a dir. El jovent apostem per un canvi republicà que cregui en l’emancipació del jovent.

Depèn de nosaltres. Depèn de tu. El teu vot, el teu futur.

Estimar la nostra història, estimar la nostra identitat

per Lluïsa Carmona

La nostra ciutat té un passat històric important. Deu segles d'història com a població, amb antecedents prehistòrics, ibers, romans. Un passat que durant molts segles va ser rural i marítim, el Samontà i la Marina dividia una zona marítima d'una zona rural. D'aquest passat tenim rastres importants com l'escultura funerària romana de la Medusa. Una de les mostres mes extraordinàries que tenim es el conjunt arquitectònic del carrer Xipreret, en 100 metres de carrer està representada aquesta historia de segles.

Segles d'història en un carrer de 100 metres

En l'espai original de l'Hospital de la Torre Blanca que dona nom a la ciutat, l'Harmonia, Casa Espanya, Can Riera, grans construccions espectaculars que conviuen amb cases humils d'artesans i jornalers. Allà també tenim l'edifici més antic de la ciutat: la casa dels Finestrals Gòtics.

Tot aquest patrimoni i la resta minsa que queda per la ciutat es troba en un estat lamentable que contribueix a la seva progressiva desaparició i sobretot al desconeixement de la ciutadania sobre aquest passat històric... empobrint l'autoestima de la ciutat, amagant les seves profundes arrels rurals, les seves tradicions.

El coneixement i reconeixement de la nostra historia ens dignifica i identifica com a poble i ciutat. Per això volem que la nostra ciutat recuperi i reconegui aquest patrimoni gairebé desconegut, protegint-lo adequadament, promovent el seu coneixement i la seva investigació i aturant la seva desaparició. Volem polítiques de protecció efectiva del patrimoni, volem que es promogui la restauració i visibilització, volem ajuts per la restauració....volem una ciutat que conegui i estimi la seva historia i la seva identitat!!!

Amb els sentiments no s'hi juga

per Ireneu Castillo

Fins fa no gaire, el Patrimoni  Històric i Cultural de l'Hospitalet era un assumpte que, tret dels estudiosos o gent especialment sensibilitzada, pràcticament no interessava a ningú. El fet que gran part de la població fos gent nouvinguda, feia que els lligams sentimentals amb el seu nou entorn urbà i natural pràcticament no existissin, permetent que els successius governs locals no tinguessin consideració per aquest valuós tresor que és per a qualsevol ciutat.

Sentiment viu de la població hospitalenca

D'aquesta forma, l'especulació i la falta total de sensibilitat respecte la memòria històrica de l'Hospitalet s'han acarnissat durant dècades amb la nostra vila, aprofitant la minsa oposició popular i la tebiesa d'un Ajuntament que prioritzava absolutament els seus resultats econòmics a la preservació de les arrels culturals i històriques de la ciutat. No obstant això, afortunadament, les coses han canviat... i força.

Aquells migrants que van fer triplicar la població de l'Hospitalet en menys de 20 anys i que no tenien cap lligam amb el territori, han tret arrels i s'han fet la ciutat seva. Cadascú a la seva manera, aquella gent que un cop va ser nouvinguda s'ha tornat hospitalenca i ha interioritzat cada racó del seu “poble”. No estem parlant d'un passat agrícola de l'Hospitalet que no han viscut (i és impossible d'estimar quelcom que no has conegut) sinó d'AQUESTA ciutat. Una ciutat esbojarrada i feta a pedaços però, al cap i a la fi, allà on han rigut, allà on han plorat, allà on han viscut.

Per contra, l'actual consistori actua com si la descendència d'aquells que van venir fa 40 o 50 anys, continuessin sent nouvinguts sense sentiments vers l'Hospitalet, actuant amb la mateixa indolència amb el Patrimoni que durant el franquisme o la Transició, sense adonar-se que la ciutadania s'ha tornat molt sensible a qualsevol modificació de la SEVA ciutat.

Ara, cada raconada amaga una experiència viscuda, i la seva pèrdua implica la pèrdua d'una part de la memòria de vida dels seus habitants. Només així s'entén l'aparició -fins fa poc impensable- de cada cop més grups que, a l'esguard de les xarxes socials, es mouen davant qualsevol nova barrabassada contra el Patrimoni de la nostra ciutat.

Can Trabal, Can Rigalt, El Coro, el Castell de Santa Eulàlia... són exemples de patrimoni amenaçat que mobilitzen la ciutadania de l'Hospitalet per la seva preservació. Un avís per a navegants de que els temps han canviat i que, per molt que estiguessin acostumats a fer-ho, amb els sentiments de la gent no s'hi juga.