A qui correspongui

per Elvira Barber

Els nens no tenen perquè pagar els errors de la gent gran

Sóc una dona a punt d'entrar en l'anomenada tercera edat, la infància i la joventut van transcórrer sota el règim de la dictadura franquista, amb la manca  de llibertat i recursos que el règim imposava a la força.

Mai ens va faltar el més essencial, gràcies a l'abnegació dels pares que treballaven de sol a sol, però encara sento dins de mi una sensació de pobresa difícil d'explicar.

El meu marit i jo, vam procurar que les nostres filles tinguessin el nivell de cultura, de personalitat i de seguretat que a nosaltres ens va ser negat. Val a dir que aquests anys van ser per a tots, anys d'abundància.

Ara, en ple segle XXI, més de 60 anys després, quan les tecnologies avancen a un ritme vertiginós, la ciència i la medicina aconsegueixen controlar i curar malalties que eren incurables, ara que és possible parlar amb algú mirant-se als ulls, encara que aquest algú estigui a milers de quilòmetres, quan tot això i molt més és possible, milers de nens tornen a patir la manca de recursos i llibertat que nosaltres vam patir en aquells anys de foscor.

Aquesta vegada, com les altres, tot és a causa de l'arrogància, la prepotència i la ineptitud de qui o els qui es creuen per sobre dels altres amb dret a decidir, qui pot viure amb dignitat.

La història està plena de revoltes del poble contra els poderosos que de tant estirar la corda per ofegar el poble, aquesta, acaba per trencar-se.

Els nens no tenen perquè pagar els errors de la gent gran, ni saben de supèrbia, prepotència o avarícia, ni saben de classes socials.

Amb humilitat, però amb força, els demano, com a ciutadana de ple dret d'aquest país, que facin tot i més per posar remei a aquesta situació actual, els recordo que fa anys, vostès també van ser nens i si busquen una mica en la seva memòria sabran de què els estic parlant.