#26M, entre municipi i Europa

per Joan Barrachina

La teva participació és essencial

Si partim de la base que la nostra forma de govern és un sistema polític al qual se'n diu democràcia (δημοκρατία, en grec); veurem que la nostra forma d'organitzar-nos socialment s'efectua mitjançant l'atribució de la titularitat del poder al conjunt de la ciutadania; això si, mitjançant el que s’anomena participació indirecta i que acaba atorgant la legitimitat a uns representants, triats en comicis mitjançant urnes i amb vots individuals, de forma lliure, secreta i directa.

Ja que cada convocatòria d'eleccions és diferent per la seva tipologia i abast, no per això és menys important; de fet totes les votacions confereixen majories i pactes posteriors que influeixen (en la seva governança) en el nostre dia a dia i en tots els conceptes de la nostra vida des de l'àmbit que sigui: municipal, autonòmic, estatal o europeu.

Si la política més directa i de proximitat és la municipal, tampoc cal menysprear (en cap cas) la política europea, que tal com ja hem vist, provat i patit no sembla tenir una cara massa amable, a causa de la seva composició actual, per al conjunt de necessitats més bàsiques dels ciutadans/es.

Si bé l'economia, el mercantilisme, el neoliberalisme són (avui dia) preceptes molt aplicats en la Comunitat Europea, també existeixen altres possibilitats que sí que poden exercir (gaudint de majoria) grans canvis estructurals i d'influència en les polítiques dels països membres.

Diumenge que ve, 26 de maig, no només ens juguem la governança del nostre municipi: dels nostres parcs, barris, col·legis, seguretat, neteja, mercats, comerços, etc… ens juguem també, en color blau, molts dels nostres envits de futur i que decididament ens influeixen en gran manera en el desenvolupament de polítiques més favorables als ciutadans/es.

Nosaltres apostem per ciutats republicanes, per ciutats amb valors de la fraternitat, igualtat i llibertat, per ciutats de les persones i per a les persones. Estem convençuts que la Comunitat Europea seria molt millor, més habitable, equitativa, justa i lliure si també adoptés aquests ideals.

Perquè això sigui possible has de mobilitzar-te i, juntament amb els teus, anar a votar diumenge que ve; perquè la teva participació és essencial.

El vot més beneficiós, constructiu, convenient i apropiat per a aconseguir-lo és de l’@antonigarcia com a alcalde de L’Hospitalet i el d’en @junqueras com a eurodiputat.

No hi faltis!!

L’hora del canvi a l'Ajuntament de l'Hospitalet

per Rosa Batalla

Cal omplir les urnes de vots republicans

Aquests dies hem vist els nostres estimats presos polítics, anar al Congrés dels Diputats i al Senat a prendre possessió del seu escó com a conseqüència del més d’un milió de vots que es van dipositar a les urnes el dia 28 de d’abril.

Aquestes imatges, a part de fer-nos sentir emocionats, em fan qüestionar el  sentiment d’impotència que fa temps que algunes persones han assumit i interioritzat. Sentiment lògic a la vista de tot el que ha succeït d’ençà de l’1 d’octubre.

La violència, la repressió, el judici ignominiós... tot plegat és massa pels que crèiem que vivíem en un estat on es respectaven els drets civils i polítics, on hi havia llibertat per expressar les idees i les conviccions, sempre sota el paraigua del pacifisme, i hem rebut una bona dutxa d’aigua freda en veure la realitat de l’estat on administrativament hi estem adscrits, per dir-ho d’alguna manera, això que posa en el nostre DNI.

I  és que donant-li una volta, tot plegat  em reafirma en la convicció que la nostra força rau en el vot. Amb el vot tot ho podrem!! Amb el vot els traurem de la presó i amb el vot podran retornar els nostres exiliats.

A pocs dies d’unes eleccions municipals i europees, cal recordar a tothom la força del nostre vot per fer que ens escoltin a Europa i per fer el canvi a l’ajuntament de l’Hospitalet, que permeti obrir finestres i portes i que corrin nous aires de llibertat i de transparència.

Perquè a l’ajuntament de l’Hospitalet, fa més o menys quaranta anys que manen i remenen les cireres els mateixos que van donar suport al 155, que no s’han dignat a visitar els presos per no perdre vots, que s’han fet fotos amb el “trifachito” i que se’n fotien dels seus companys diputats al Parlament i de les seves famílies el dia abans que sabien que anaven de cap a la presó. Vergonyós i indignant.

Cal remoure les consciències de la bona gent i cal ja, sense més demora, que a la segona ciutat de Catalunya hi hagi un canvi cap a la República, cap a la llibertat, cap a la independència.

Cal omplir les urnes de vots republicans, és la única manera de fer-ho possible.

Avui he tingut un somni!

per Siscu Pahissa

Un l'Hospitalet millor no és cap somni

He tingut el somni que vivia en una ciutat amb identitat, de la que n’estava orgullós de viure, una ciutat neta i tranquil·la, on donava gust passejar pels barris veient les restes del patrimoni que ens havien deixat els nostres avant passats, on la petita i mitjana empresa donava feina i oportunitats a la gent de la ciutat, i anar a comprar a les botigues i al mercat era una festa.

He tingut el somni que la meva ciutat era socialment justa, que l’Ajuntament treballava per garantir els drets i el benestar del qui hi vivíem. Una ciutat que generava ocupació de qualitat i que col·laborava per reduir les desigualtats entre la seva ciutadania. Que vetllava perquè les famílies més vulnerables poguessin dignificar les seves vides i que les famílies de rendes mitjanes poguessin accedir a recursos municipals socials i educatius.

He tingut el somni que a la meva ciutat trobaves biblioteques, museus, auditoris, teatres, escoles i guarderies a dojo, on l’esport era present a tots els barris amb instal·lacions de qualitat, i que el jovent gaudia de les instal·lacions municipals i, a l’hora, participava i proposava les seves necessitats i inquietuds i que se’ls tenia en compte.

Els cert es que no es del tot un somni, el cert es que això es part del projecte il·lusionador de l’equip que formem la llista d’ERC a l’Hospitalet i que encapçala el Toni Garcia.

Per que un canvi es possible, canviar no es cap somni, per canviar s’ha de treballar i molt, i nosaltres n’estem disposats; nosaltres volem aquest compromís. Nosaltres creiem que podem canviar la ciutat.

Per tot això jo vull fer que el Toni sigui alcalde el proper diumenge de la meva ciutat, de l’Hospitalet, i això no es cap somni.

I tu? T’apuntes al canvi?... o ja t’està bé?

Esportivitzem L’Hospitalet, fem-lo RepubLHicà.

per Ivan David

Des de que sabem, des de que coneixem, l’esport està vinculat a l’autosuperació, a l’esforç diari, al sentiment de llibertat, a la companyonia, al respecte, a la igualtat, a la pertinença a un grup o col.lectiu, al no rendir-se... hi ha molts altres valors universals però sobretot humans.

Cal un canvi per esportivitzar l'Hospitalet

L’esport sense cap dubte esdevé el millor de nosaltres; de ben segur que tots i totes recordem alguna efemèride pròpia esportiva, realitzar una remuntada en l’últim segon, aconseguir una mínima per un campionat, marcar un gol impossible, explicar com lesionat o malalt varem competir o com vam guanyar aquella jornada esportiva on era impossible que guanyéssim. Totes aquestes efemèrides les expliquem amb satisfacció, amb orgull i segurament no les oblidarem mai.

Per tants motius i per tots els valors que representa, fer República es fer esport en la política i en les nostres vides, perquè representen els mateixos valors. En l’Autosuperació per fer una societat millor, en la Igualtat per no discriminar ningú sigui d’on sigui, pensi com pensi, en la Fraternitat en la germanor de gent diferent amb el mateix objectiu, i com no, amb la Llibertat per esdevindre el que cadascú vulgui ser individual o col·lectivament.

L’Hospitalet necessita la seva fita repubLHicana. Necessita un canvi. Un canvi per sentir-nos orgullosos, un canvi per tal d’esportivitzar la ciutat. Hem de millorar la eficiència i accessibilitat dels equipaments esportius, garantir una oferta equilibrada en TOTS els barris de la ciutat, tots hem de tenir el nostre dret a la pràctica esportiva, hem de reforçar i ajudar tot el teixit associatiu esportiu per tal de poder garantir, millorar i augmentar l’esport en general, però sobretot l’esport de base, per poder combatre l’obesitat i sedentarisme infantil que ens assetja. Tenim l’obligació de promocionar els referents femenins esportius de la ciutat i donar-los-hi visibilitat. Per tot això i més necessitem esportivitzar la ciutat.

Com tots aquells que realitzem esport sabem que la sort no apareix per casualitat, sinó que es busca, es provoca, es treballa dia a dia, racó a racó, inclús és desitja. És necessari a L’Hospitalet, a Esquerra republicana i a l'Antoni Garcia dir “QUE TINGUEM SORT”, perquè aquesta ciutat el 26M s’esdevingui com a Ciutat RepubLHicana.

Força, orgull i esport!! GUANYAREM!!!

A qui correspongui

per Elvira Barber

Els nens no tenen perquè pagar els errors de la gent gran

Sóc una dona a punt d'entrar en l'anomenada tercera edat, la infància i la joventut van transcórrer sota el règim de la dictadura franquista, amb la manca  de llibertat i recursos que el règim imposava a la força.

Mai ens va faltar el més essencial, gràcies a l'abnegació dels pares que treballaven de sol a sol, però encara sento dins de mi una sensació de pobresa difícil d'explicar.

El meu marit i jo, vam procurar que les nostres filles tinguessin el nivell de cultura, de personalitat i de seguretat que a nosaltres ens va ser negat. Val a dir que aquests anys van ser per a tots, anys d'abundància.

Ara, en ple segle XXI, més de 60 anys després, quan les tecnologies avancen a un ritme vertiginós, la ciència i la medicina aconsegueixen controlar i curar malalties que eren incurables, ara que és possible parlar amb algú mirant-se als ulls, encara que aquest algú estigui a milers de quilòmetres, quan tot això i molt més és possible, milers de nens tornen a patir la manca de recursos i llibertat que nosaltres vam patir en aquells anys de foscor.

Aquesta vegada, com les altres, tot és a causa de l'arrogància, la prepotència i la ineptitud de qui o els qui es creuen per sobre dels altres amb dret a decidir, qui pot viure amb dignitat.

La història està plena de revoltes del poble contra els poderosos que de tant estirar la corda per ofegar el poble, aquesta, acaba per trencar-se.

Els nens no tenen perquè pagar els errors de la gent gran, ni saben de supèrbia, prepotència o avarícia, ni saben de classes socials.

Amb humilitat, però amb força, els demano, com a ciutadana de ple dret d'aquest país, que facin tot i més per posar remei a aquesta situació actual, els recordo que fa anys, vostès també van ser nens i si busquen una mica en la seva memòria sabran de què els estic parlant. 

Una ciutat diversa i inclusiva

per Coque García

Un costós procés de normalització

En pocs dies farà quatre anys de la tornada d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Quatre anys en els que des del grup municipal d'ERC hem intentat treballar al servei de la gent, per millorar la ciutat.

Fa tot just quatre anys, ja escollit regidor, recordo haver interpel·lat a l'alcaldessa Núria Marín perquè es commemorés a l'Hospitalet per primera vegada el 28 de juny, dia de l'Orgull LGTBI+, penjant la bandera de l'arc de Sant Martí des de la balconada de l'Ajuntament. Un gest simple, però simbòlic, que fins ara no s'havia fet o no havien volgut fer mai.

La resposta no va poder ser més decebedora: no. No, perquè no s'havia fet mai, i perquè llavors haurien de penjar banderes cada dos dies. Però hi vam insistir, i finalment l'alcaldessa va sorprendre el 28J fent un tuit amb la bandera penjada. Li va costar, però benvinguda sia.

Quatre anys després, afortunadament, la situació ha canviat significativament. La bandera es penja cada any a la balconada, però no només hem avançat en els gestos i el simbolisme. Avui podem dir satisfets que l'Hospitalet compta per fi amb un Pla Municipal LGTB+, impulsat per Esquerra Republicana, i fruit de la col·laboració amb l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, que encapçala Antoni Garcia.

Perquè a Esquerra Republicana tenim un ferm compromís amb els drets de les persones LGTBI+, més enllà dels simbolismes i les banderes. Un compromís amb polítiques valentes, incorporant la perspectiva LGTBI+ a tota l'acció municipal. Un compromís per combatre i erradicar les discriminacions i la LGTBIfòbia en tots els àmbits: a l'administració, al carrer, als locals d'oci, a l'esport i, especialment, a les escoles.

Aquest és el nostre compromís. Som la garantia dels drets de les persones LGTBI+ i la lluita contra les discriminacions per raó d'orientació sexual o identitat i expressió de gènere a l'Hospitalet. Amb Antoni Garcia com alcalde farem una ciutat republicana, diversa i inclusiva. Una ciutat republicana per a tothom.

En nou dies ho farem

per Joan Barrachina

L'Hospitalet #RepubLHicà, un projecte de totes i tots

Diuen que qui dia passa, any empeny; però a voltes cal aturar-se i donar-se el temps necessari per pensar. I quan t'adones que estàs envoltat de pures mentides, ara anomenades postveritats o fake-news, enmig d'una onada d'ultra neoliberalisme que ha esmicolat tota mena de drets socials, civils, laborals i fonamentals és quan realment et planteges si cal deixar les coses com són i cedir davant la seguretat malentesa, producte de la por, o bé tenir encara la consciència clara i les ganes suficients per a tornar a llevar-se i pintar-te la cara amb ratlles liles i grogues, a l'estil "pell roja" i llençar-se al galop, muntanya avall, per tal de reviu-re la sensació de llibertat absoluta i poder agafar l'alè i les forces suficients per arribar a la vora del riu tenint el cap ben clar i la moral adient per tornar a intentar-ho, per tornar a crear i a créixer, per tornar a lluitar, per seguir endavant, per fer nous camins cada dia, amb ganes i amb il·lusió.

Finalment, quan et situes a l'horitzó de la proximitat, i gires la mirada amb molta cura i atenció cap a l'espai petit que t'envolta: els veïns/es, els amics/gues, la ciutat on vivim, els nostres carrers i el nostre municipi; és quan crec que val la pena expressar, i poder demanar, de forma totalment conscient, que tothom doni la mà a un projecte inclusiu, transversal, social, equitatiu, just, transparent, un projecte de proximitat, de consens i d'amistat, en definitiva un projecte republicà per al nostre municipi.

Un projecte que aplegui a totes les persones, sense importar els seus orígens, i que vulguin venir amb nosaltres, de la mà, a realitzar un gran canvi (des de baix) del model municipal actual i les seves polítiques ja exhaurides, i que doni suport a un projecte nou i fresc, un projecte de tots, entre tots i per a tots.

T'esperem el pròxim dia 26 de maig, a peu d'urna, per omplir-la de groc-llibertat. El canvi republicà és més necessari que mai, ara és el moment!!

L’Hospitalet que els joves ens mereixem

per Xavier Mombiela

L'habitatge, un problema pel jovent de l'Hospitalet

Les dificultats per accedir a un habitatge digne atès els elevats preus, amb l'agreujant de la precarietat laboral i l'atur al qual som sotmesos, l’espai públic que no respon a les nostres necessitats, la manca d’espais habilitats per l’estudi, la necessitat de desenvolupar una xarxa de mobilitat sostenible, extensa i eficaç, les limitades activitats d’oci, lleure i cultura i les discriminacions per raons d’origen, gènere o orientació sexual... són alguns dels problemes que més afecten al jovent de l’Hospitalet.

No és aquest l’Hospitalet que mereixem. Volem una ciutat on els joves, amb una visió crítica i compromesa, siguem els protagonistes del present i del futur. Volem sentir-nos orgulloses i orgullosos de la nostra ciutat.

El jovent tenim molt a dir. El jovent apostem per un canvi republicà que cregui en l’emancipació del jovent.

Depèn de nosaltres. Depèn de tu. El teu vot, el teu futur.

Estimar la nostra història, estimar la nostra identitat

per Lluïsa Carmona

La nostra ciutat té un passat històric important. Deu segles d'història com a població, amb antecedents prehistòrics, ibers, romans. Un passat que durant molts segles va ser rural i marítim, el Samontà i la Marina dividia una zona marítima d'una zona rural. D'aquest passat tenim rastres importants com l'escultura funerària romana de la Medusa. Una de les mostres mes extraordinàries que tenim es el conjunt arquitectònic del carrer Xipreret, en 100 metres de carrer està representada aquesta historia de segles.

Segles d'història en un carrer de 100 metres

En l'espai original de l'Hospital de la Torre Blanca que dona nom a la ciutat, l'Harmonia, Casa Espanya, Can Riera, grans construccions espectaculars que conviuen amb cases humils d'artesans i jornalers. Allà també tenim l'edifici més antic de la ciutat: la casa dels Finestrals Gòtics.

Tot aquest patrimoni i la resta minsa que queda per la ciutat es troba en un estat lamentable que contribueix a la seva progressiva desaparició i sobretot al desconeixement de la ciutadania sobre aquest passat històric... empobrint l'autoestima de la ciutat, amagant les seves profundes arrels rurals, les seves tradicions.

El coneixement i reconeixement de la nostra historia ens dignifica i identifica com a poble i ciutat. Per això volem que la nostra ciutat recuperi i reconegui aquest patrimoni gairebé desconegut, protegint-lo adequadament, promovent el seu coneixement i la seva investigació i aturant la seva desaparició. Volem polítiques de protecció efectiva del patrimoni, volem que es promogui la restauració i visibilització, volem ajuts per la restauració....volem una ciutat que conegui i estimi la seva historia i la seva identitat!!!