per Ireneu Castillo
Finals dels anys 70. Me'n recordo
d'estar veient els “Payasos de la Tele” i, en un dels gags, veure
a Miliki venent crit en boca fruites i verdures en una improvisada
paradeta: Melones de Almería! Naranjas de Valencia! Arroz de
Calasparra! Pimientos de... Hospitalet!. Sempre fa gràcia que surti
el teu poble anomenat a la tele i em vaig quedar amb el detall. Amb
el temps, el detall s'ha demostrat com un autèntic senyal de memòria
històrica (tot i que no n'hagi passat tant de temps) del potentíssim
passat agrícola de la nostra ciutat. I què en queda de tot aquest
esplendor el qual va ser mereixedor d'esment per part d'un dels
fenòmens mediàtics de l'època? Només les 40 hectàrees de la zona
de Cal Trabal. Pensen que hi ha intenció de preservar-les? La nostra
alcaldessa pensa que són “l'última zona cutre de l'Hospitalet”
(sic)... ¿necessiten més detalls?
Potser 40 hectàrees (agafin una
hectàrea per la superfície d'un camp de futbol) els hi pot semblar
una superfície molt gran, i potser així ho sigui. Però si tenim en
compte que a principis del segle XX l'Hospitalet disposava de més de
1500 hectàrees de conreu, comprovaran que el que ens queda és poc
més que un test de terra respecte del que s'havia arribat a tenir.
Doncs malgrat això, malgrat ser un patrimoni mediambiental de la
nostra ciutat, malgrat ser un testimoni de primer ordre de la
història agrícola de l'Hospitalet, malgrat haver venut a bombo i
plateret la seva conservació a finals dels anys 90 tot penja d'un
fil davant les intencions de transformar l'últim espai agrícola que
ens resta en quelcom de tan vital avui dia per la ciutat com són un
concessionari d'automòbils d'alta gamma, pisos i un parc. ¿Dubten
encara de que algú s'ha begut l'enteniment?
L'Hospitalet te una de les densitats de
població més grans del planeta i destaca a nivell europeu per la
seva manca d'espais naturals, patrimonials i històrics en proporció
a la seva població. Contràriament a aquesta dissortada realitat, el
nostre ajuntament, adduint una necessitat d'habitatges que dista anys
llum de la realitat, s'obstina en permetre que l'especulació més
dura i indigna acabi per transformar en ciment fins l'últim racó
del municipi.
Cal Trabal, l'última zona agrícola de
l'Hospitalet -regada encara amb l'aigua del Canal de la Infanta-, no
necessita ser requalificada i transformada en un costós parc urbà a
càrrec de les sempre buides arques municipals i un elitista
concessionari de cotxes de luxe com excusa per a construir uns pisos
totalment innecessaris. La zona actualment ja és una zona productiva
tant econòmica com biològicament, ni més ni menys com ho ha estat
els últims segles, per la qual cosa qualsevol modificació del seu
ús te l'única i exclusiva intenció d'especular econòmicament amb
el territori. I això, per molt que s'entestin en voler fer-nos
creure el contrari, s'oposa als interessos col·lectius dels
hospitalencs.
L'eradicació de totes les senyes
d'identitat de l'Hospitalet, de totes les restes d'ambients naturals
i la política de deixar que tot l'antic s'enfonsi per a tornar-lo a
construir de forma impersonal a costa de l'erari públic, és la
millor forma de vendre la segona ciutat de Catalunya als especuladors
amb l'excusa d'un pírric guany per la seva població.
Cal Trabal pot ser un focus de riquesa
i de biodiversitat per l'Hospitalet, el Delta del Llobregat i
Barcelona si es gestiona correctament, però si obcecats en seguir el
camí que ens ha dut a la crisi actual, seguim fent servir el mateix
sistema dels últims 60 anys, el futur que se'ns presenta serà tan
negre i gris com el ciment i l'asfalt que ofega de calor la nostra
ciutat durant l'estiu.
El nostre ajuntament està construint
ponts on ni tan sols hi ha rius. Quant trigarem en ser absorbits per
Barcelona?
 |
| Última zona agrícola que queda a l'Hospitalet |
