El Partit de L'Hospitalet.

per Domingo Mir

Fa molt temps que tots diem que el model de ciutat de L'H està esgotat. I és cert. Però al mateix temps ens preguntem com és que l'actual Govern segueix guanyant eleccions una rere l'altra.

Segurament hi ha moltes raons demogràfiques i polítiques per a explicar aquest suport –cada cop menys incondicional– a un 'Govern Zombi' que fins ara encara sobrevivia de rendes pasades, sense idees noves i sense empenta.

Crec que la raó més important de què el PSC hagi continuat disposant d'una amplia i còmoda majoria és que nosaltres, la gent de L'Hospitalet no havíem bastit un partit amb capacitat de ser alternativa real de Govern, amb un projecte complet i coherent de ciutat, amb un equip potent de persones, amb suficient suport de diferents sectors de la ciutat i sobretot un partit prou gran com per donar un tomb a la situació de clientelisme i paràlisi de l'Ajuntament.

Aquestes darreres setmanes, enmig de la frenètica campanya electoral d'ERC he pogut veure de primera mà, com la paraula #NouLH que va néixer com un simple i modern 'Hashtag' ha anat agafant cos i ànima. Sota el paraigua #NouLH hem escollit un candidat a Alcalde, l'Antoni Garcia, que encapçala un equip de persones entregades a la ciutat. He vist com desenes de veïns de molts àmbits diferents de la ciutat aportaven les seves propostes per a concretar aquesta idea de #NouLH en el programa de Govern d'ERC prou sòlid i seriós.

Antoni Garcia al Mercat de Santa Eulàlia

Però el més important de tot, és que he vist cada dia com s'afegia gent nova. No diré cap nom, n'hi ha molts i no els puc dir tots…… L'aturat de La Florida que ha dedicat el seu temps durant la campanya a explicar als seus veïns que ja n'està fart i que hem de votar ERC. Les amigues de Santa Eulàlia que s'han convertit en màquines electorals. El botiguer d'un mercat municipal que ha volgut que els seus companys li expliquessin el que pensen a l'Antoni Garcia. El grup de joves que ha penjat pancartes. Les noies del Gornal que han visitat a mig barri per donar-los el programa electoral. Les desenes de persones que apropant-se a les paradetes s'han registrat com a simpatitzants d'ERC. Els estimats friquis que s'han parapetat darrere els seus teclats per a explicar el #NouLH en les xarxes….. I molts i molts altres més, són els que han participat en paradetes, xerrades, xats, encartellades, trobades i tota mena d'activitats, són els que ja ho han vist clar i que han decidit dedicar una part del seu temps i les seves energies perquè d'una vegada per totes, les seves il·lusions es facin realitat.

Unes autèntiques màquines electorals

Durant aquests dies, he sentit com molts d'aquests nous companys, explicaven les seves històries, uns portaven anys en una Associació de Veïns, alguns van començar de joves en el PSUC, alguns d’Els Verds, altres vénen cansats de CiU i del PSC, alguns ja havien lluitat pels seus drets en CC.OO i UGT. He vist persones que ja duien l'estelada a les manifestacions de fa vint anys, repartint fulls amb d'altres que no la porten mai. He vist enganxar cartells a gent d'aquí-de-tota-la-vida al costat d'alguns arribats fa pocs anys. En aquests equips de campanya he sentit parlar indistintament el català, el castellà i fins i tot algunes paraules de Finès, he vist discussions acalorades entre culers i pericos penjant una pancarta.

En veure tot això, m'he adonat: Ara ja podem començar a ser l'alternativa. Ja tenim el Partit que ens calia. ERC, el Partit de L'Hospitalet.

Ja podem començar a ser l'alternativa

Votem a la nostra gent.

per Domingo Mir

Els que vivim a L'Hospitalet, ara tenim una oportunitat única de decidir si volem tornar a generar ocupació i riquesa per a tothom, d'estar al costat dels més febles, de protegir els nostres espais verds, de salvar el nostre patrimoni i de tornar a recuperar la dignitat col·lectiva.

L'Hospitalet, ara pot convertir-se en una ciutat molt potent on es desenvolupin les activitats necessàries per a garantir el benestar de la seva gent….. Això ha de ser la principal prioritat del pròxim Govern Municipal.

No necessitem gent que només sap encimentar la ciutat, ni als que separen als veïns pel seu color de pell o el seu origen, tots som de casa. Ni tampoc aquells que només volen continuar xuclant de la teta municipal, ni dels que aspiren a ser els següents xucladors.

Ara més que mai hem de fer que governin les persones de L'Hospitalet que estimen la nostra ciutat, que creuen en la seva gent i que es deixaran la pell perquè L'Hospitalet torni a funcionar. Aquesta bona gent, encapçalada per l’Antoni Garcia forma part de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Fem-los guanyar. Fem que d'una vegada per totes guanyi la nostra gent, la Gent de L'Hospitalet.

El pròxim 24 de maig que ningú es quedi sense votar ERC.

 

Hem de fer que guanyi la nostra gent

Cal Trabal: la fi de l'Hospitalet?

per Ireneu Castillo

Finals dels anys 70. Me'n recordo d'estar veient els “Payasos de la Tele” i, en un dels gags, veure a Miliki venent crit en boca fruites i verdures en una improvisada paradeta: Melones de Almería! Naranjas de Valencia! Arroz de Calasparra! Pimientos de... Hospitalet!. Sempre fa gràcia que surti el teu poble anomenat a la tele i em vaig quedar amb el detall. Amb el temps, el detall s'ha demostrat com un autèntic senyal de memòria històrica (tot i que no n'hagi passat tant de temps) del potentíssim passat agrícola de la nostra ciutat. I què en queda de tot aquest esplendor el qual va ser mereixedor d'esment per part d'un dels fenòmens mediàtics de l'època? Només les 40 hectàrees de la zona de Cal Trabal. Pensen que hi ha intenció de preservar-les? La nostra alcaldessa pensa que són “l'última zona cutre de l'Hospitalet” (sic)... ¿necessiten més detalls?

Potser 40 hectàrees (agafin una hectàrea per la superfície d'un camp de futbol) els hi pot semblar una superfície molt gran, i potser així ho sigui. Però si tenim en compte que a principis del segle XX l'Hospitalet disposava de més de 1500 hectàrees de conreu, comprovaran que el que ens queda és poc més que un test de terra respecte del que s'havia arribat a tenir. Doncs malgrat això, malgrat ser un patrimoni mediambiental de la nostra ciutat, malgrat ser un testimoni de primer ordre de la història agrícola de l'Hospitalet, malgrat haver venut a bombo i plateret la seva conservació a finals dels anys 90 tot penja d'un fil davant les intencions de transformar l'últim espai agrícola que ens resta en quelcom de tan vital avui dia per la ciutat com són un concessionari d'automòbils d'alta gamma, pisos i un parc. ¿Dubten encara de que algú s'ha begut l'enteniment?

L'Hospitalet te una de les densitats de població més grans del planeta i destaca a nivell europeu per la seva manca d'espais naturals, patrimonials i històrics en proporció a la seva població. Contràriament a aquesta dissortada realitat, el nostre ajuntament, adduint una necessitat d'habitatges que dista anys llum de la realitat, s'obstina en permetre que l'especulació més dura i indigna acabi per transformar en ciment fins l'últim racó del municipi.

Cal Trabal, l'última zona agrícola de l'Hospitalet -regada encara amb l'aigua del Canal de la Infanta-, no necessita ser requalificada i transformada en un costós parc urbà a càrrec de les sempre buides arques municipals i un elitista concessionari de cotxes de luxe com excusa per a construir uns pisos totalment innecessaris. La zona actualment ja és una zona productiva tant econòmica com biològicament, ni més ni menys com ho ha estat els últims segles, per la qual cosa qualsevol modificació del seu ús te l'única i exclusiva intenció d'especular econòmicament amb el territori. I això, per molt que s'entestin en voler fer-nos creure el contrari, s'oposa als interessos col·lectius dels hospitalencs.

L'eradicació de totes les senyes d'identitat de l'Hospitalet, de totes les restes d'ambients naturals i la política de deixar que tot l'antic s'enfonsi per a tornar-lo a construir de forma impersonal a costa de l'erari públic, és la millor forma de vendre la segona ciutat de Catalunya als especuladors amb l'excusa d'un pírric guany per la seva població.

Cal Trabal pot ser un focus de riquesa i de biodiversitat per l'Hospitalet, el Delta del Llobregat i Barcelona si es gestiona correctament, però si obcecats en seguir el camí que ens ha dut a la crisi actual, seguim fent servir el mateix sistema dels últims 60 anys, el futur que se'ns presenta serà tan negre i gris com el ciment i l'asfalt que ofega de calor la nostra ciutat durant l'estiu.

El nostre ajuntament està construint ponts on ni tan sols hi ha rius. Quant trigarem en ser absorbits per Barcelona?

Última zona agrícola que queda a l'Hospitalet